Societat del Coneixement

La societat del coneixement genera, processa i comparteix, posant a disposició de tots els membres de la societat, el coneixement perquè aquest pugui ser utilitzat per a millorar la condició humana. La societat del coneixement es basa en el saber i l'especialització, ja que la seva implicació ajuda al desenvolupament econòmic i a la millora de qualitat de vida.

Els fonaments d'aquesta societat són: l'Ensenyament i la investigació, el desenvolupament i la innovació, l'estructura i organització de la nova societat.

A causa dels canvis que s'estan produint a la societat actual en els àmbits: econòmics, polítics, tecnològics, educatius i en el món laboral. Tots aquests trets han fomentat un gran canvi de la societat industrial a l'actual, la societat del coneixement.^[1]

La societat del coneixement difereix de la societat de la informació en el fet que la primera serveix per a transformar la informació en recursos que permetin a la societat a prendre mesures eficaces, mentre que la segona, crea i difon les dades en brut.^[2] La capacitat de recopilar i analitzar la informació ha existit en tota la història de la humanitat. No obstant això, la societat del coneixement d'avui ha augmentat de forma exponencial la generació i difusió d'informació a mesura que les tecnologies de la informació evolucionen.^[3]

L'Informe Mundial de la UNESCO fa referència a la definició, el contingut i el futur de les societats del coneixement.^[4]

El terme va ser creat el 1969 per Peter Drucker^[5] al seu llibre “La sociedad postcapitalista” (1969) on remarca la creació d'un nou model de coneixement com a centre de producció de la riquesa. Fomentant així un canvi social basat en el saber com a principal recurs per crear més coneixement.^[6]

↑ Mateo, José Luís «sociedad del conocimiento». arbor, ciencia pensamiento y cultura, 2006, pàg. 145-151.
↑ Castelfranchi, C. (2007). Sis observacions crítiques sobre la ciència i la construcció de la societat del coneixement. Journal of Science Communication, 6 (4), 1-3.
↑ Vallima, J. & Hoffman, D. (2008). Coneixement discurs de la societat i l'educació superior. Educació Superior, 56 (3), 265-285.
↑ de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (2005). Cap a les societats del coneixement. Informe Mundial. Conde-sur-Noireau, França:. Imprimerie Corlet
↑ Brey, Antoni; Daniel Innerarity i Gonçal Mayos. La Sociedad de la Ignorancia y otros ensayos (en castellà), 2009, p. 18. Arxivat 2016-01-27 a Wayback Machine.
↑ Bozu, Zoia; Canto Herrera, Pedro José «El profesorado univesitario en la sociedad del conocimiento: comeptencias profesionales docentes». Revista formación e innovacions educativa universitaria, 2, 2009, pàg. 87-97.

[:0-1] Mateo, José Luís «sociedad del conocimiento». arbor, ciencia pensamiento y cultura, 2006, pàg. 145-151.

[Castelfranchi-2] Castelfranchi, C. (2007). Sis observacions crítiques sobre la ciència i la construcció de la societat del coneixement. Journal of Science Communication, 6 (4), 1-3.

[Vallima-3] Vallima, J. & Hoffman, D. (2008). Coneixement discurs de la societat i l'educació superior. Educació Superior, 56 (3), 265-285.

[UnitedNations-4] s Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (2005). Cap a les societats del coneixement. Informe Mundial. Conde-sur-Noireau, França:. Imprimerie Corlet

[5] Brey, Antoni; Daniel Innerarity i Gonçal Mayos. La Sociedad de la Ignorancia y otros ensayos (en castellà), 2009, p. 18. Arxivat 2016-01-27 a Wayback Machine.

[6] Bozu, Zoia; Canto Herrera, Pedro José «El profesorado univesitario en la sociedad del conocimiento: comeptencias profesionales docentes». Revista formación e innovacions educativa universitaria, 2, 2009, pàg. 87-97.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]