Societat del Coneixement

La societat del coneixement genera, processa i comparteix, posant a disposició de tots els membres de la societat, el coneixement perquè aquest pugui ser utilitzat per a millorar la condició humana. La societat del coneixement es basa en el saber i l'especialització, ja que la seva implicació ajuda al desenvolupament econòmic i a la millora de qualitat de vida.

Els fonaments d'aquesta societat són: l'Ensenyament i la investigació, el desenvolupament i la innovació, l'estructura i organització de la nova societat.

A causa dels canvis que s'estan produint a la societat actual en els àmbits: econòmics, polítics, tecnològics, educatius i en el món laboral. Tots aquests trets han fomentat un gran canvi de la societat industrial a l'actual, la societat del coneixement.[1]

La societat del coneixement difereix de la societat de la informació en el fet que la primera serveix per a transformar la informació en recursos que permetin a la societat a prendre mesures eficaces, mentre que la segona, crea i difon les dades en brut.[2] La capacitat de recopilar i analitzar la informació ha existit en tota la història de la humanitat. No obstant això, la societat del coneixement d'avui ha augmentat de forma exponencial la generació i difusió d'informació a mesura que les tecnologies de la informació evolucionen.[3]

L'Informe Mundial de la UNESCO fa referència a la definició, el contingut i el futur de les societats del coneixement.[4]

El terme va ser creat el 1969 per Peter Drucker[5] al seu llibre “La sociedad postcapitalista” (1969) on remarca la creació d'un nou model de coneixement com a centre de producció de la riquesa. Fomentant així un canvi social basat en el saber com a principal recurs per crear més coneixement.[6]

  1. Mateo, José Luís «sociedad del conocimiento». arbor, ciencia pensamiento y cultura, 2006, pàg. 145-151.
  2. Castelfranchi, C. (2007). Sis observacions crítiques sobre la ciència i la construcció de la societat del coneixement. Journal of Science Communication, 6 (4), 1-3.
  3. Vallima, J. & Hoffman, D. (2008). Coneixement discurs de la societat i l'educació superior. Educació Superior, 56 (3), 265-285.
  4. de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (2005). Cap a les societats del coneixement. Informe Mundial. Conde-sur-Noireau, França:. Imprimerie Corlet
  5. Brey, Antoni; Daniel Innerarity i Gonçal Mayos. La Sociedad de la Ignorancia y otros ensayos (en castellà), 2009, p. 18.  Arxivat 2016-01-27 a Wayback Machine.
  6. Bozu, Zoia; Canto Herrera, Pedro José «El profesorado univesitario en la sociedad del conocimiento: comeptencias profesionales docentes». Revista formación e innovacions educativa universitaria, 2, 2009, pàg. 87-97.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search